lodre  /-ó-/  lo|dre  [CO, TS]

  1. s.f. zool.com. mamifar de famee dai Mustelidis, che al vîf dilunc dai flums e al mangje soredut pes, lat. sient. Lutra lutradi not al cjasseva i jeurs, i marturei, li lodris (Nelso Tracanelli, Il lôf da li Zumielis); la ultime lodre viodude vive achì te basse e je stade a miezis dal secul passât (Raffaele Serafini, Contis di famee)
  2. s.f. pelice di chel animâlal jere pront, un capot pesant intor e un colbac di lodre sul cjâf (Carlo Sgorlon, Ombris tal infinît)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl