lodre
/-ó-/
lo|dre
[CO, TS]
-
s.f.
zool.com.
mamifar de famee dai Mustelidis, che al vîf dilunc dai flums e al mangje soredut pes, lat. sient. Lutra lutra:
di not al cjasseva i jeurs, i marturei, li lodris (Nelso Tracanelli, Il lôf da li Zumielis);
la ultime lodre viodude vive achì te basse e je stade a miezis dal secul passât (Raffaele Serafini, Contis di famee)
Var. loidre
-
s.f.
pelice di chel animâl:
al jere pront, un capot pesant intor e un colbac di lodre sul cjâf (Carlo Sgorlon, Ombris tal infinît)