livree  /-èe/  li|vre|e  [CO]

  1. s.f. monture cun colôrs e formis particolârs che a permetin la identificazion di cui che al è a servî li di fameis in podê o li di ciertis struturisfâ mantignî l'ordin a li slitis e a li carossis cui servitôrs in livrea, che vignivin cjoli sù i siôrs (Ranieri Mario Cossâr, Luisut e il cjalcjut); Milio al veve vût fat il cucjar dal cont Moscjin e i plaseve tant di contâ di cuant che, vistût in livree, al lave a menâlu a teatri (Roberto Ongaro, Il muc)
    1. (estens.) servidôr vistût cun chê monturedoman fra lûs e scûr, / cui miei vistîts di fieste, / in caroce di pueste, trombetant, / cun dôs livreis daûr e dôs denant, / voi a la sagre a Buri (Pieri Çorut, La sagre dei amîs)
  2. s.f. [TS] biol. forme esteriôr particolâr, cjapade di ciertis bestiis in ciertis stagjons o in cierts moments
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl