letarc  /-àrc/  le|tarc  [CO, TS]

  1. s.m. biol. stât di riduzion des funzions fisiologjichis che al permet al organisim di cierts animâi di sorevivi in cundizions ambientâls duris, soredut ae stagjon fredepôc prime che al rivi l’Invier, tantis besteutis a van in letarc. Savêso cualis? La marmote, la glîr, il tac, l’ors, il sghirat [...] (Daria Miani, Il libri di Maman 1)
  2. s.m. (fig.) stât di inativitât, di improdutivitâtcualchi mês prime des votazions a saltin fûr a fâsi viodi i autonomiscj di profession cu lis lôr ideis e po dopo des votazions, che cun regolaritât a van a finî mâl, a tornin in letarc fint aes prossimis consultazions (Luca Zoratti, Autonomie: resurezion o de profundis?)