lessicâl  le|ssi|câl  [CO, TS]

  1. adi. ling. dal lessic, dai vocabui di une lenghe, dal lôr significât e dal mût di doprâjudut ben e dut biel, se nol fos par une falope lessicâl che al sarès stât miôr evitâ ["talpe" doprât tal sens di "farc"] (Fabian Ros, Lis storiis di Piçul); si clame lengaç setoriâl (o sotcodiç setoriâl o microlenghe) chel insiemi di elements lessicâi (tiermins e espressions) doprâts tes dissiplinis specialistichis (tecnichis e sientifichis) o in setôrs particolârs de ativitât umane (Franco Finco, Par une terminologjie in lenghe furlane)