leecitis  /-cì-/  le|e|ci|tis  [BF]

  1. s.m.inv. cui che di mistîr al comede o soredut al comedave une volte creps cul filistrin[lis citis di crep] a jerin tant utilis e tant preseadis che par che a durassin a lunc al esisteve parfin il mistîr di leecitis (Nin dai Nadâi, Il cjanton de memorie - La panarie, Dicembar 2007)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl