lanchin /-ìn/ lan|chin [BF, TS]
- s.m. tess. tiessût di coton clâr, doprât soredut par vistîts lizêrs di Istât: si po meti vie il gaban: / al è un timp di lâ in lanchin! (Pieri Çorut, Toni sence gaban)
- adi., s.m. colôr clâr, scuasi blanc: su la Sfueime a di cheste ore / al si jeve un vêl lanchin: / la fumate pegre pegre / a si slungje sù pal pin (Bindo Chiurlo, A di cheste ore)