lamac  /-àc/  la|mac  [BF]

  1. s.m. buse o ingjâf cun aghe ferme e sporcjeun omp impoçât tun lamac (Maria Forte, La tiere di Lansing)
    1. strât di alc che al sta sul pêl da la aghe e che al è sporc o che si calcole sporccuant che jê e rivave [sul lavadôr], la aghe e jere torgule e a lamacs parsore vie, e la sbrume di tancj savons, penze e incragnide ator ator sot lis lastris di piere (Maria Forte, La aghe dal Ariul)
    2. licuit sporc strucjât, butât fûr, spudât e v.i.
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl