lamac /-àc/ la|mac [BF]
-
s.m.
buse o ingjâf cun aghe ferme e sporcje:
un omp impoçât tun lamac (Maria Forte, La tiere di Lansing)
- strât di alc che al sta sul pêl da la aghe e che al è sporc o che si calcole sporc: cuant che jê e rivave [sul lavadôr], la aghe e jere torgule e a lamacs parsore vie, e la sbrume di tancj savons, penze e incragnide ator ator sot lis lastris di piere (Maria Forte, La aghe dal Ariul)
- licuit sporc strucjât, butât fûr, spudât e v.i.