jacint  /-ìnt/  ja|cint  [CO, TS]

  1. s.m. bot.com. plante de famee des Asparagaciis, cun rosis une vore profumadis, lat. sient. Hyacinthus orientalise sul jacint si van a pascolâ [lis âfs] (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili); là i jacints e tulipans, / cun chê arie di sovrans, / son sborfâts sere e matine (Pieri Çorut, La plovisine)
    Var. diacint , gjacint
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl