inmaltâ  in|mal|tâ  [BF]

  1. v.tr. (ancje ass.) messedâ la malte o cualsisei materiâl pastôs
  2. v.tr. (ancje ass.) cuvierzi di maltespendei per dôs cevris di cjalcino cu jo comperai di Pieri Pignau per fâr inmaltâr soro lu tet del plomp ss. XXIIII (Nicolau di Costanç, Cuader de Plêf di Sante Marie Maiôr di Glemone, 1389-1390)
  3. v.tr. fissâ cu la maltei siei compagns de classe ju veve cjatâts su la lapide che il comun di Paulêt, tal '52, al veve fat inmaltâ sul monument, dongje di chê dai muarts de vuere dal 15 (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl