inmagant  /-ànt/  in|ma|gant  [CO]

  1. adi. che al prodûs une sensazion di magjie, di incjant, di plasê o seduzion che al è dificil di resistiil biel di Pressac al è che al proponeve tesis inmagantis e, ancje se no si è sigûrs che a sedin veris in maniere sientifiche, al è biel crodi a chês teoriis (Marco Tempo, Un viaç ae discuvierte de origjinalitât dal popul furlan); musichis strambis, suns che a rimandin a altris culturis. In cierts câs, lenghis mai sintudis. Ma inmagantis. Tant inmagantis di rivâ a sburtâ i tocs musicâi in classifiche e fâju deventâ sucès internazionâi (Oscar Puntel, I sucès musicâi des lenghis mancul pandudis)
    Sin. magjic , incjantadôr , incjantât , di incjant