ingnervosîsi  in|gner|vo|sî|si  [CO]

  1. v.pron.intr. deventâ gnervôs, tacâ a jessi in tension o rabiâsiperò dopo, intant che e disbratave in cusine, jê si ingnervosive par ordin a sintî di là tal tinel chê mularie che e fevelonave e rideve (Jolanda Mazzon, Fûr di timp); "Isal par chest che tu ti ingnervosissis?..." "No Momi, nol è par chest, al è par une altre robe." "Cuale robe, ce novitâts sono?" (Pieri Somede dai Marcs, Un pugn di moscjis)
    Var. ingnarvosîsi
    Cfr. vignî sù il gnervôs , agjitâsi , sustâsi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl