inferâ
in|fe|râ
[CO, TS]
-
v.tr.
artes.
furnî di fier, di elements di fier o di metal
-
in particolâr, meti i fiers tai çucui dai cjavai o in câs di altris bestiis:
là sù [a Glemone] al cognosseve Gjolo, un batifiar che i inferave i mûi (Riedo Pup, I zimuluts dal Çuet);
un taulaç di len cun sore ducj i imprescj che a servissin par inferâ o curâ lis ongulis di cjavai e vacjis (Carlo Zanini, A inferâ la cjavale)
-
meti i sgrifs in çuculis, dalminis e v.i.:
Jacum, cu la pipe sul cjanton de bocje, che al ties zeis, o che al infere çuculis, o che al specole… (Pieri Menis, Sul agâr)