indi1 
          
      in|di 
      [FO]
      
        
        - 
pron.
particule atone, in gjenerâl cun funzion di partitîf: 
il Friûl se no si lu drece noaltris, nol è pericul che nissun altri si scomponi a dreçâlu. Cetantis indi vuelino a capîle? (Josef Marchet, Preambul rusin); 
di crots, di 'savis, di moscjins a 'ndi jere a bleon (Alan Brusini, Come tai romançs); 
i sommeliers [...] par savê e capî cualitâts, virtûts e difiets dal vin no 'nd bevin tacis e tacis ma a 'nt spinin a pene une lagrime (Riedo Pup, La civiltât dal fum); 
a àn tornât, sore di chel paviment che o viodês ancjemò in Aquilee, a fândi un altri (Francesc Placerean, La vite di chest mont, cence un pôc di spirt, e devente brute e insopuartabile)
Var. 'ndi
, 'nd
, 'nt
, ind
, int2
- 
si dopre ancje in formis cristalizadis dongje di cierts verps, dispès cun valôr dome pleonastic: 
i vons di cjase, un a la volte, si 'nt van, puartant cun lôr la storie di dute la famee (Riedo Pup, Il mont al è biel)
 
 
        
      
    
        
           
        
    
    
        
        Proverbis:
            
                
                - se a 'nd è al è parint di magari
 
                
                - se a 'nd ves e se a 'nt fos a jerin doi fradis e no si vignivin nuie
 
                
                - se a 'nt fos, se a 'nd ves, se a 'nt sarès a son trê sants che no fasi miracui
 
                
                - se a 'nt fos, se a 'nd ves, se a 'nt sarès a son trê sants che no judin
 
                
                - se a 'nt fos, se a 'nt sarès e se a 'nd jere, a son trê sants che no judin
 
                
                - se a 'nt fossin, se a 'nd vignissin, se a 'nd vessin, a son fradis
 
                
                - se a 'nt fossin, se a 'nd vignissin, se a 'nd vessin, a son trê sants che a durin dut l'an
 
                
                - tant si 'nd à e tant la int si 'nt cjol