incombence /-èn-/ in|com|ben|ce [CO]
-
s.f.
robe che si à di fâ:
jo e un altri camarîr o vevin la incombence di servî la taule dai sorestants (Vico Bressan, Cîl e aghe);
[il muini] tal prin al veve podût stâur daûr aes incombencis propriis de incariche di bessôl [...], cul timp a lâ al veve scugnût ricori al aiût dai siei fîs (Meni Ucel, Il muini)
Sin. impegn , compit , assum