imbrenadorie /-ò-/ im|bre|na|do|ri|e [BF, TS]
- s.f. mar. leam fissât te çate e che al fâs une asule, li che al passe il rem: di tant in tant bessôl te imbrenadorie / si sgorle il rem de çate, franc de man / che e polse o no je plui (Domeni Zannier, La ancure te Natisse)