imbredeât  im|bre|de|ât  [AF]

  1. p.pass., adi. (var.) viôt imberdeât finide messe o mi soi cjatade a jessi imbredeade fra la int che e vignive fûr da glesie sburtant (Lucia Scoziero, Sbalios); la femine i consegnà la clâf e i de la man, disint ancje il so non. Si clamave Rita De Luca. Eliseo i strenzè la man un pôc imbredeât (Carlo Sgorlon, Prime di sere)