idolatre  /-à-/  i|do|la|tre  [CO]

  1. s.m., s.f., adi. che, cui che al adore un idul, un ogjet materiâl, come se al fos une divinitâtevitâ ogni tindince idolatre intai confronts des iconis (Fabian Ros, La art e lis sôs funzions)
  2. s.m., s.f., adi. (fig.) che, cui che al adore alc che nol sedi une divinitâtduncje si ridi sun ciartis lenghis invalidis che idolatris di se stessis finzint di animâ siencis, arts e comercios, no fasin altri che muardi ogni azion patrie cun enciclopediche baldance (Toni Broili, I trucs furlans. Ombre di lunari par l'an 1851)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl