idolatre  /-à-/  i|do|la|tre  [CO]

  1. s.m., s.f., adi. che, cui che al adore un idul, un ogjet materiâl, come se al fos une divinitât:  evitâ ogni tindince idolatre intai confronts des iconis (Fabian Ros, La art e lis sôs funzions)
  2. s.m., s.f., adi. (fig.) che, cui che al adore alc che nol sedi une divinitât:  duncje si ridi sun ciartis lenghis invalidis che idolatris di se stessis finzint di animâ siencis, arts e comercios, no fasin altri che muardi ogni azion patrie cun enciclopediche baldance (Toni Broili, I trucs furlans. Ombre di lunari par l'an 1851)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl