idolatre /-à-/ i|do|la|tre [CO]
- s.m., s.f., adi. che, cui che al adore un idul, un ogjet materiâl, come se al fos une divinitât: evitâ ogni tindince idolatre intai confronts des iconis (Fabian Ros, La art e lis sôs funzions)
- s.m., s.f., adi. (fig.) che, cui che al adore alc che nol sedi une divinitât: duncje si ridi sun ciartis lenghis invalidis che idolatris di se stessis finzint di animâ siencis, arts e comercios, no fasin altri che muardi ogni azion patrie cun enciclopediche baldance (Toni Broili, I trucs furlans. Ombre di lunari par l'an 1851)