grame  gra|me  [AF, TS]

  1. s.f. bot.com. non di plui plantis des fameis des Graminaciis o des Poaciis, calcoladis jerbatis, tant che Elymus repens, Elymus caninus, Cynodon dactylon, Agrostis alba, Digitaria sanguinalis, Poa trivialiscuntun stec sabore / intal côl de cinise a cirî boris. / I met parsore une grampe di grame / e sofle, sofle fin che il fûc al cjape (Ercole Carletti, Albe); la cjase e jere bandonade. La grame e cresseve dapardut (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
    Cfr. felç , lidrîs che e cjamine , jerbe blancje , nise , jerbe salegne , grame di forcule , çatis , gramegne
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl