graceôs  gra|ce|ôs  [AF]

  1. adi. (var.) viôt graciôs subit di là de cjase e je une cise graceose di piruçutis rossis (Ivano Urli, Storie di Min); Ane cul so Pieri e scomençà a balâ e a fâ piruetis cussì bielis, perfetis e graceosis che al pareve che a svualassin (Alberto Fabris, La furlane)