gnotolade /-à-/ gno|to|la|de [CO]
- s.f. gnot passade cence durmî: si sin intivâts insomp la vile in chê naie di galopins che e varan fat Dio sa ce gnotolade, e che, masse passûts e plens di vin, in pît di lâ a cjase a durmî e stevin li a sburî fûr il morbin cjantaçant (Catarine Percude, Il voli di chest mont); al passave interiis gnotoladis pierdût daûr la musiche des oparis che lu inzingaravin o tal cancan des balarinis di passaç (Alan Brusini, Come tai romançs)