gnervadure  /-ù-/  gner|va|du|re  [CO]

  1. s.f. complès dai gnerfs, sisteme gnervôsus ai dit che il cafè / no è bevande par me; / delicât par nature / mi urte la gnervadure (Pieri Çorut, Istance)
    Var. gnarvadure , gnervidure , gnarvidure
  2. s.f. ancje tal pl., complès dai leaments e in câs ancje dai muscuia fâ salts e marculis nus vevin comandât / par rinfuartî lis gnervaduris (Amalia Fabbro Durisotti, Scjernetis za passadis e modernis serenadis)
  3. s.f. element lunc o complès di elements che a fasin di supuart o di rinfuarç intune struturela gnervadure e je un tipic element de costruzion romaniche o gotiche, che e met adun il telâr di un volt e de cupule (Bepi Agostinis, Storie de art in Friûl)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl