gjilè  gji|lè  [CO, TS]

  1. s.m. vist. toc di vistiari cence maniis che al cuvierç il bust e che si botone par denant, di meti parsore de cjamesevistît di dîs di vore cul cjapiel sul cjâf, cul gjilè sbotonât, in maniis di cjamese (Anute Fabris, A passe la scalmane); cu la gjacheta pleada al comedon / e ben fracât il cjapielut borghês / e il gjilè e il cjamesot di regadin (Giorgio Ferigo, Un picjât)
    Sin. cas , comès2