gjalinace
/-nà-/
gja|li|na|ce
[CO, TS]
-
s.f.
ornit.com.
uciel cun bec lunc, de famee dai Scolopacidis, une vore preseât dai cjaçadôrs, lat. sient. Scolopax rusticola:
evive il cjaçadôr / terôr de gjalinace, / che tîr par tîr lis mace (Pieri Çorut, Cui se varès spietade?);
une volte lant a cjace / si cjatavin lis pernîs, / jeurs, fasans, la gjalinace / becanots simpri tai pîts (Tite Grison, Otubar 1920)
Sin. piçocje
Cfr. becanot
-
s.f.
bot.com.
plante de famee des Caprifoliaciis, cun rosis di colôr plui o mancul lile, lat. sient. Knautia arvensis
Sin. barbe di bec
, vedovele salvadie