gjalinace  /-nà-/  gja|li|na|ce  [CO, TS]

  1. s.f. ornit.com. uciel cun bec lunc, de famee dai Scolopacidis, une vore preseât dai cjaçadôrs, lat. sient. Scolopax rusticolaevive il cjaçadôr / terôr de gjalinace, / che tîr par tîr lis mace (Pieri Çorut, Cui se varès spietade?); une volte lant a cjace / si cjatavin lis pernîs, / jeurs, fasans, la gjalinace / becanots simpri tai pîts (Tite Grison, Otubar 1920)
    Sin. piçocje
    Cfr. becanot
  2. s.f. bot.com. plante de famee des Caprifoliaciis, cun rosis di colôr plui o mancul lile, lat. sient. Knautia arvensis
    Sin. barbe di bec , vedovele salvadie
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl