garzade
/-zà-/
gar|za|de
[BF, TS]
-
s.f.
tess.
azion di garzâ la lane, di tratâle cun imprescj plens di pontis in mût di gjavâ lis impuritâts e di meti in paralêl lis fibris
Sin. sgarzade
Cfr. garzâ
, garzadure
-
s.f.
(fig.)
tratament dûr, ancje violent:
si traviarsii le strade / cun rostis, e cun bielis baricadis / tun lamp improvisadis, / e par dâ une garzade / a le cavalerie / si forme un plan di grapis dilunc vie / del puint. Ma cenonè? (Giuseppe Dondo, Il nestri alarme del 1848)
Sin. petenade
, drazade