garbeç /-èç/ gar|beç [CO]
-
s.m.
spec. tal pl., manifestazion di afiet, ancje esagjerade o false:
se i doi la coculute / o un toc di mandulute / al fâs cetancj garbeçs, / vosutis e mateçs (Silvia Giuliani Braidotti, Il gno canarin)
Var. gherbeç