fraude  frau|de  [CO]

  1. s.f. imbroi par otignî un vantaç cuintri de justizie, dal dirite sei dit pûr a lôr laude, / umign da ben, di onôr, e sence fraude (Ermes di Colorêt, I, 182); evasion e fraude fiscâl par un totâl di 281 milions (Linux, E se la Danieli e decidès di lâ tal forest “a la Marchionne”?)