finlandês  fin|lan|dês  [CO]

  1. adi. de Finlandeun scuintri dûr tra il Parlament sami e lis istituzions finlandesis acusadis di pontâ ae assimilazion de comunitât (Carli Pup, Sami: scuintri in Finlande su la partignince ae comunitât)
    1. adi., s.m. che, cui che al è nassût o al è a stâ in Finlandel'80% dai fantats finlandês al fâs il militâr: une percentuâl tra lis plui altis dal mont (Stefania Garlatti Costa, Di un esercit di coscrits a un di volontaris professioniscj. Ma la tindince e je a tornâ indaûr)
  2. adi., s.m. [CO, TS] ling. lenghe no indoeuropeane, dal grup ugrofinic, fevelade in Finlandea esistin passe 40 lenghis autoctonis che si lis dopre ogni dì. Dome 11 però a son lenghis uficiâls de Union: danês, finlandês, francês, grêc, inglês, talian, neerlandês, portughês, spagnûl, svedês e todesc (Gotart Mitri, Eurobabêl: trop nus costistu?)