fiduciôs  fi|du|ci|ôs  [CO]

  1. adi. che si fide, che nol à bruts suspiets, che al spere che lis robis a laran bensi lassave puartâ, bandonât e fiduciôs (Roberto Ongaro, Cretevierte); al à sielzût di continuâ la ativitât di so pari inte aziende agricule, savint benon lis dificoltâts che al varès cjatât ma fiduciôs intun doman plen di sodisfazions (Marta Vezzi, La aziende agricule de famee)
    Sin. fidançôs