faiâr  fa|iâr  [AF, TS]

  1. s.m. bot.com. arbul alt cu la scusse grise e lis fueis ovâls, lat.sient. Fagus sylvaticachê int e jere usade a viodi chel cjasament che si alçave su la piche dal cuc, parsore de boschete di pins e faiârs, teis e pôi (Pieri Menis, La int)
    Var. fau , vespul
    1. marang. len di chel arbulator dal fogolâr là che a ardevin e a sclopetavin boris di faiâr gruessis come trâfs (Riedo Pup, I furlans e la ostarie)