facendin  /-ìn/  fa|cen|din  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che al à buine volontât e al è simpri daûr a fâ alcavonde zovine e facendine e simpri daûr a lustrâ e cusinâ (Maria Forte, La tiere di Lansing); al jere bon, tant facendin e brâf di lavorâ e di sparagnâ (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
    Cfr. lavoradôr