estatic /-à-/ es|ta|tic [CO, TS]
- adi. religj., filos., psic. de estasi, che al covente par rivâ ae estasi, che al à a ce fâ cu la estasi, cu la jessude de anime o dal jo dal cuarp o de sô cundizion normâl, in gjenar in contemplazion de divinitât, de veretât trassendente, o di se stes viodût dal difûr: ben si cognossin lis esperiencis estatichis di siamans e strions de antichitât (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
- adi. che al è o che al somee in estasi: [i trê rês] ai pîts di Gjesù, / estatics lu adorin, / lu bussin, lu onorin / e i donin di cûr, / l’incens e la mire / e l’aur il plui pûr (Zuan Batiste Galeri, Anìn a Betlem)