espetorade  /-à-/  es|pe|to|ra|de  [BF]

  1. s.f. azion di liberâ i polmons o i broncs o la trachee tossint fûr lis lôr secrezionse ven doprade dute la plante (fueis, flôrs e lidrîs) e e à la proprietât di morestâ la tos e di facilitâ la espetorade (Fabian Ros, Une plante par medisine)
    Sin. espetorament , espetorazion
    1. materie formade des secrezions dai polmons o dai broncs o de trachee tossudis fûr
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl