espetorade /-à-/ es|pe|to|ra|de [BF]
-
s.f.
azion di liberâ i polmons o i broncs o la trachee tossint fûr lis lôr secrezions:
e ven doprade dute la plante (fueis, flôrs e lidrîs) e e à la proprietât di morestâ la tos e di facilitâ la espetorade (Fabian Ros, Une plante par medisine)
Sin. espetorament , espetorazion- materie formade des secrezions dai polmons o dai broncs o de trachee tossudis fûr