esigjent  /-ènt/  e|si|gjent  [CO]

  1. adi. che al domande tant in fat di impegn, cualitât, cuantitât e v.i., che al pretint che lis robis si fasin intune cierte manierei predis mestris a deventarin plui esigjents tal olê la canaie ducj a scuele (Meni Ucel, Scuelis di une volte a Biliris); il Sparc Blanc Furlan, varietât tra chês ricercjadis dai "gourmet" plui esigjents (Margherita Timeus, Il sparc blanc furlan)