ere1  /è-/  e|re  [CO]

  1. s.m. non de letare rlôr a scrivin "CCCP", trê essis e un ere tal alfabet di cjase (Ivano Urli, Storie di Vera); une vôs dolce ma risolude, cuntun curiôs "ere" francês (Natascia Gargano, Il cîl di Giulia)
Polirematichis e espressions idiomatichis