doce1  /dò-/  do|ce  [CO]

  1. s.f. furniment dal bagn o in ogni câs par lavâsi che al fâs vignî fûr aghe in tancj piçui flus o a ploieGlorie e je li, ancjemò sot de doce: e je ferme a cjalâlu, e la aghe i plûf parsore (Agnul di Spere, Zûcs di Istât)
    1. azion di lavâsi cun chel furnimentsi sarès fate une biele doce glaçade e po al sarès lât inte ostarie (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)