doblon
/-òn/
do|blon
[CO, TS]
-
s.m.
numism.
monede spagnole di aur:
Simon, sensa piardi timp, veva implenât il sac di monedis di aur, lui grampava i doblons, li sovranis e i sechins lusints cumi il soreli, cumi se fos stada clapigna dal Isuns (Ranieri Mario Cossâr, Il sechin tal font dal sac)
Cfr. dople
, doplon
-
s.m.
zûcs
cumbinazion di dôs cjartis dal stes valôr o dal stes pâl che e pues jessi cjapade sù in cierts zûcs di cjartis
Sin. criche3
Var. dobolon
Cfr. domino
-
complès dai ponts fats zuiant di scarabocj cuant che si rive a cjapâ i trê onôrs e plui di metât des cjartis e des spadis:
«Ce isal sot?» «Un cinc» «Trê di baston …» / «Un altri scarabocj» «Cheste mi dûl: / a 'nd vin dôs intal morghen, e il doblon» (Pieri Bonin, Scarabocj)