doblon  /-òn/  do|blon  [CO, TS]

  1. s.m. numism. monede spagnole di aurSimon, sensa piardi timp, veva implenât il sac di monedis di aur, lui grampava i doblons, li sovranis e i sechins lusints cumi il soreli, cumi se fos stada clapigna dal Isuns (Ranieri Mario Cossâr, Il sechin tal font dal sac)
    Cfr. dople , doplon
  2. s.m. zûcs cumbinazion di dôs cjartis dal stes valôr o dal stes pâl che e pues jessi cjapade sù in cierts zûcs di cjartis
    Sin. criche3
    Var. dobolon
    Cfr. domino
    1. complès dai ponts fats zuiant di scarabocj cuant che si rive a cjapâ i trê onôrs e plui di metât des cjartis e des spadis«Ce isal sot?» «Un cinc» «Trê di baston …» / «Un altri scarabocj» «Cheste mi dûl: / a 'nd vin dôs intal morghen, e il doblon» (Pieri Bonin, Scarabocj)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl