disrodolâsi di|sro|do|lâ|si [CO]
-
v.pron.intr.
di alc che al è fat sù, vierzisi, slargjâsi, slungjâsi, disvoluçâsi:
e la ancure si cale, / disrodolantsi la cjadene (Domeni Zannier, La ancure te Natisse);
la cinture si disrodolà par tiere (Fabian Ros, Eivissa mon amour)
Sin. srodolâsi , disvoluçâsi