dispatussâ dis|pa|tu|ssâ [CO]
-
v.tr.
fâ cressi i poleçuts fin che a puedin dislontanâsi de cove e de clocje
Sin. disclucî -
v.tr.
fâ che cdn. al cressi e al sedi bon di rangjâsi:
po co lu veve ben dispatussât, / doi galups del paîs / e lu àn inzingherât / di menâlu pal mont. / Lui che al ere toront, / al acetà il partît (Pieri Çorut, Un secjemerindis)
Sin. disclucî