dislizerîsi  dis|li|ze|rî|si  [BF]

  1. v.pron.tr. fâ deventâ plui lizêr alc di se stes, alc che si puarte, alc par se stes e v.i.
    Sin. lizerîsi , slizerîsi , slizerâsi
  2. v.pron.intr. deventâ plui lizêr, mancul pesant
    Sin. lizerîsi , slizerîsi , slizerâsi
  3. v.pron.tr. (fig.) fâ deventâ plui facil, plui comut, plui convenient, plui seren alc di se stes, par se stes
    Sin. lizerîsi , slizerîsi , slizerâsi
  4. v.pron.tr. (fig.) deventâ plui facil, plui comut, plui convenient, plui seren
    Sin. lizerîsi , slizerîsi , slizerâsi
    1. deventâ mancul penç, mancul fuart, vê mancul intensitât
    2. deventâ mancul complicât
    3. deventâ o someâ mancul negatîf, plui facil di sopuartâil so pinsîr, simpri cruziât, al veve ne pause e il so timp grivi si dislizerive (Maria Forte, La tiere di Lansing)
  5. v.tr. (fig., scherç.) liberâsi di alc o di cdn.
    Sin. lizerîsi , slizerîsi , slizerâsi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl