dislizerîsi
dis|li|ze|rî|si
[BF]
-
v.pron.tr.
fâ deventâ plui lizêr alc di se stes, alc che si puarte, alc par se stes e v.i.
Sin. lizerîsi
, slizerîsi
, slizerâsi
-
v.pron.intr.
deventâ plui lizêr, mancul pesant
Sin. lizerîsi
, slizerîsi
, slizerâsi
-
v.pron.tr.
(fig.)
fâ deventâ plui facil, plui comut, plui convenient, plui seren alc di se stes, par se stes
Sin. lizerîsi
, slizerîsi
, slizerâsi
-
v.pron.tr.
(fig.)
deventâ plui facil, plui comut, plui convenient, plui seren
Sin. lizerîsi
, slizerîsi
, slizerâsi
-
deventâ mancul penç, mancul fuart, vê mancul intensitât
-
deventâ mancul complicât
-
deventâ o someâ mancul negatîf, plui facil di sopuartâ:
il so pinsîr, simpri cruziât, al veve ne pause e il so timp grivi si dislizerive (Maria Forte, La tiere di Lansing)
-
v.tr.
(fig., scherç.)
liberâsi di alc o di cdn.
Sin. lizerîsi
, slizerîsi
, slizerâsi