disleâl di|sle|âl [CO]
-
adi., s.m.
che, cui che nol è leâl, che nol à rispiet des normis che i fasin mantignî il so onôr, de peraule dade, de scletece e v.i.:
"Voltile tu, bosarat disleâl!" (Lea D'Orlandi, Al è miôr ce che Dio mande…);
nol è che un disleâl, / un arivist, un omp puartat al mâl (Meni Ucel, Contentâsi)
Var. disliâl