discusîsi dis|cu|sî|si [CO]
- v.pron.intr. [CO] di une cusidure o di tocs che a son dâts dongje cul fîl, dividisi, disfâsi: la velade di imprestit si jere discuside tor la manie (Vincenzo Luccardi, Florean dal Palaç, IV, 1); bisugnave meti cualchi palanche pes spesis par comedâlu [il balon] in câs che al si sbusàs o che al ves vût di discusîsi il corean (Bepi Zampar, Canais di taviele)
- v.pron.tr. disfâ la cusidure di alc par se stes, di alc che si à in proprietât, che si à intor e v.i., viôt discusî
- v.pron.intr. [LE] (fig.) dividisi, separâsi