di sbighet [CO]
-
loc.av., loc.adi.inv.
in posizion trasversâl e inclinade o diagonâl:
poiât tun mûr, cul cjapiel di sbighet sui voi (Maria Forte, Cjase di Dalban);
ocjis, mazurins e razis, in formazion di sbighet, a scjavacin viars il misdì (Alan Brusini, Un dai pôcs)
Sin. a sbighet , in sbighet
Cfr. par stuart , par tres , a la scjavace , ae scjavace , a scjavaç , di scjavaç , pe scjavace , di scjavace
- sbighet s.m.