damascât
da|mas|cât
[CO, TS]
-
adi.
tess.
di tiessût o di ogjet fat di tiessût, lavorât come il damasc, cun dissens che a vegnin fûr dal contrast tal rifleti la lûs de trame e de ordidure:
si strucjà ancjemò di bevi, stranfant cualchi gote su la tavuaie blancje damascade (Franco Marchetta, Achì no ai viodût une pavee)
-
di vistît, fat di damasc o di tiessût lavorât come il damasc:
il capelan dal ospedâl al scomence a dî messe: alt, sutîl, calm, tal candôr de sô vieste e de planete damascade orlade di spighetis di aur (Osiride Secco dai Juris, Une messe)
-
adi.
che al à furniments di damasc, di sede lavorade in maniere di vê dissens formâts de diference di riflès tra trame e ordidure:
te glesie lustre di paviments, damascade di ros, inceade di lusôrs e colme di int (Domeni Zannier, La crete che no vai)