curadice  /-dì-/  cu|ra|di|ce  [BF]

  1. s.f. pal solit tal pl., cuantitât di materiâl di scart, che al reste dopo di vê curât alc
    1. robe che e vanze, che e reste in gjenerâlal era zût tal seglâr: lavaman, na curadissa de savon, na slavassada e po al se suia (Renato Appi, La zonta)
      Sin. vanzum