cuninarie /-nà-/ cu|ni|na|ri|e [CO]
- s.f. scjaipule o spazi sierât cuntune rêt par tignî dentri i cunins: ce biel soreli che al si poie sui veris / a saludâ la int; / al tocje ancje i cunins tes cuninariis / e l'aur dai poleçuts (Lelo Cjanton, Buinore in paîs); al ven il taramot la sere dal 6 di Mai e la cjase i cole e il gjalinâr e la cuninarie i sparissin, che la cjase ur è colade parsore (Meni Ucel, Besteutis)