cuesse  /-èss-/  cue|sse  [AF]

  1. s.f. part de gjambe o de çate parsore dal zenolimi veve metût une man su la cuesse e mi steve cjareçant (Checo Tam, Sense); "[…] viôt ce temul! e je fie de «Galande», nassude tal doman che tu sês partît tu… i mancje nome la fevele! …" Fidrì i passà une man su la schene, la patafà su lis cuessis, i tirà la code (Pieri Menis, Sul agâr)
    1. [AF, TS] becj. tai di cjar de çate di une bestie jenfri la articolazion dal ombul e chê dal zenoli, o, tal câs dal persut, ancje la çate interiei ai cjolt une cuesse di poleç de padiele (Raffaele Serafini, Dispiets); lis cuessis di purcit a vegnin selezionadis e netadis. 24-48 oris dopo a vegnin cuviertis di sâl (Oscar Puntel, Un persut unic par un lûc unic)
  2. s.f. part superiôr dai bregons che e tapone la cuesseo cjali i bregons di me fi, sbregâts su la cuesse (Raffaele Serafini, Secont plan)