cudulin  /-ìn/  cu|du|lin  [CO, TS]

  1. s.m. ornit.com. ucielut cun esemplârs masculins cun cjâf e schene grîs, magle sot dal voli nere, alis neris, pet e panze di colôr blanc, e cun esemplârs feminins di colôr maronit, lat. sient. Oenanthe oenanthecolombins, cudulins e bandulis / empladis cul pistum fat cu lis mandulis (Ermes di Colorêt, I, 180)
    Sin. culet , favret