crupignâr cru|pi|gnâr [CO, TS]
-
s.m.
bot.com.
arbul grant, plantât dispès in zardins publics e dilunc dai viâi, lat. sient. Celtis australis:
al podeve stâ a cjalâ ancjemò i emolârs, i crupignârs, lis vîts, i ordenaris dal ort (Lucio Perès, Il mâl dal mûr);
al cjalà indenant pal borc disot, po il mûr dal ort di cjase sô, cul crupignâr che al rivave cui ramaçs fin parsore de aghe de roiute (Agnul di Spere, Il sît di Diu)
Sin. bovolâr- marang. len di chel arbul, fuart e flessibil