cren
/-è-/
cren
[CO, TS]
-
s.m.
bot.com.
jerbe de famee des Brassicaciis, cun lidrîs une vore aromatiche, lat. sient. Armoracia rusticana:
in chest mês [Fevrâr] si plantin lis lidrîs di cren (Emilia Baldassarre, Ort e cusine)
Sin. jerbe caiarie
-
gastr.
lidrîs di chê plante o cuince fate di chê lidrîs gratade, pal solit di mangjâ cu la cjar:
li gjalinis lessis cul cren e una altra salsa picant (Luîs Merlo, Tra parincj);
«Un spritzut e un crostin cun persut e cren par tacâ, ce al disial?» «Va ben dut, soi di bocje buine […]» (Milio dai cjans, A cene cul Signôr)