crani1 cra|ni [CO, TS]
- s.m. anat. complès dai vues dal cjâf dal om e dai vertebrâts: [chê di 5-10.000 agns indaûr] e je int che e à za il crani come nô! A cognossi un crani di chei li e un crani dai nestris al è compagn (Francesc Placerean, La nestre storie)
- s.m. (fig., ancje scherç.) cjâf: vistude a la buinace, / cotule pure stope, / il façolet sul crani, / gropât sul vues de cope (Zaneto, Il purcit)