crani1  cra|ni  [CO, TS]

  1. s.m. anat. complès dai vues dal cjâf dal om e dai vertebrâts[chê di 5-10.000 agns indaûr] e je int che e à za il crani come nô! A cognossi un crani di chei li e un crani dai nestris al è compagn (Francesc Placerean, La nestre storie)
  2. s.m. (fig., ancje scherç.) cjâfvistude a la buinace, / cotule pure stope, / il façolet sul crani, / gropât sul vues de cope (Zaneto, Il purcit)